Plaute (en llatí Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 254 a C. a Sarsina en l'antic Úmbria i mort en 184 a C.

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Umbria (situada ara a la Romagna). Ciceró anomena a Plaute i diu que va morir durant la magistratura de Cató (184 a.C.). Un dels més antics còdices, el Palinsesto Ambrosiano informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 a.C. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 251 a.C. a Sarsina i la mort a Roma, al voltant de l'any 184 a.C. Tota la resta és incert o llegendari.

L'erudit Varrone li atribueix 21 comèdies. L'argument de les seves comèdies no és original sinó que Plaute s'inspira en el ric repertori de la nova comèdia grega, fins i tot ell mateix ens diu el nom de l'autor que imita:

La trama de les comèdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: L'acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d'una noia. La disputa es resol a favor d'aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho.

A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d'entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l'amor entre dos joves: per culpa d'un rival (ex. Miles Gloriosus) o pel deler de guanyar diners que té l'amo de la noia (ex. Pseudolus) o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces (ex. Cistellaria). Sovint l'adversitat es resol gràcies a l'agnitio, és a dir, el descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta ésser una ciutadana lliure. No és estrany que sigui parenta d'algun dels personatges principals de la comèdia. Queda palès llavors que la noia ha estat segrestada per malfactors o pirates i que ha viscut com una esclava (ex. Poenulus).

Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare, Molière. Dues de les obres, Miles gloriosus i Pseudolus van inspirar la pel·lícula Golfus de Roma.