ELS ESCLAUS

Igual que a gairebé totes les societats antigues, a Roma va existir l'esclavitud en tots els períodes de la seva història i a tota l'extensió dels territoris que dominava. Tanmateix l'ús massiu dels esclaus com a mà d'obra i un percentatge molt gran del total de la població (estimat en un 35%) -els dos trets que caracteritzen una societat i una economia esclavista, és a dir basades en l'esclavatge- solament es donaven en la Itàlia romana a partir de les grans conquestes del segle II a.C. - i en la resta de pobles de l'antiguitat només a Atenes. En la resta de l'Imperi romà la mà d'obra de l'agricultura o de les manufactures era majoritàriament lliure o estava subjecte a diversos sistemes de dependència segons els usos locals (equiparables als serfs medievals).

La procedència dels esclaus

Els esclaus es compraven en mercats que hi havia a les ciutats de tot l'Imperi, però quins eren els mitjans emprats pels romans per abastir-se d'esclaus?:

• Els enemics vençuts i capturats en les guerres d'expansió o de conservació que els romans van fer quasi contínuament durant els períodes republicà i imperial. En les conquestes els romans arribaven a esclavitzar els habitants de poblacions senceres com a càstig si hi havien oposat una resistència especialment ferotge. Per exemple en la destrucció de Cartago que va posar fi a la tercera guerra púnica. Per aquest motiu alguns pobles o ciutats com Numància van preferir suïcidar-se en massa abans de rendir-se als romans.
• La reproducció de la mateixa població esclava: els fills de les esclaves, anomenats uernae, naixien i creixien esclaus, tant si eren fills d'altres esclaus com de ciutadans lliures -era el cas dels fills que pogués tenir l'amo amb les seves esclaves. Sovint els propietaris permetien als esclaus viure en unions familiars i els estimulaven perquè tinguessin descendència, però en qualsevol moment podien desfer aquestes unitats familiars, que no tenien cap validesa jurídica.
• Els infants abandonats eren recollits sovint per ser criats com a esclaus.
• El comerç amb pobles de més enllà de les fronteres de l'imperi.
• La pirateria i el bandidatge: malgrat les diverses campanyes contra els pirates empreses pels romans, la navegació pel Mediterrani continuava patint la plaga dels pirates, igual que els camins terrestres no van deixar mai d'estar exposats al perill dels bandits. Quan uns viatgers queien en mans de pirates o bandits i no eren alliberats per mitjà del pagament d'un rescat, corrien el risc de ser venuts com a esclaus.